Després de l’èxit de “La gent no fuig de les empreses, fugen dels seus caps”, arriba.

“La gent no és que no vulgui tornar a l’oficina, no vol tornar amb els seus caps”

Com sol succeir amb aquestes frases que es repeteixen una vegada i una altra, la primera és una de les més escoltades en el món de la gestió de persones. Encara que de “pare” desconegut, podria pertànyer a Tom Peters, Daniel Goleman o Peter F. Drucker. Segur que entre aquests 3, encertem. Però la segona, no és que algú em va avançar, és meva.

Fa uns dies estava amb el periodista @Pere Bosch parlant sobre un dels temes de més actualitat: el teletreball. Si havia arribat per quedar-se, si tornaríem a l’oficina després de la pandèmia, si ens quedaríem a casa, si seria híbrid… Hi ha tantes versions com empreses i percepcions existeixen, així que anem a veure el que ens diuen les xifres.

L’última enquesta de Gallup als Estats Units ho deixa clar:

“El treball remot persisteix i tendeix a ser permanent”

El 45% dels treballadors continuen teletreballant. Aquí sí que sembla haver arribat el teletreball per a quedar-se, encara que això no aplica a tot el món, com a Espanya on, segons es desprèn de l’estudi ‘Condicions de treball i salut després d’un any de pandèmia’, elaborada per Istas-CCOO i la Universitat Autònoma de Barcelona, el teletreball ha descendit pràcticament a la meitat en comparació amb el de 2020, fins a un 17,2.

Així que, aquí tots una altra vegada cap a l’oficina. Tanmateix, els treballadors es resisteixen a això. Per què? Aquí entra la meva hipòtesi, no sense abans remuntar-me als meus anys d’Universitat quan estava realitzant els meus estudis de doctorat a la Facultat de Medicina.

Quan m’estava preguntant per què els treballadors no volen tornar, de sobte em va venir al cap una de les classes més interessants sobre les denominades “conductes d’evitació”. Aquest tipus de conductes es caracteritzen per evitar costi el que costi el contacte amb una situació-problema. Fins aquí, tot normal. Qui no intenta evitar allò que li disgusta? La patologia apareix quan estar en contacte amb aquesta situació causa inseguretat i fins i tot ansietat arribant a ser totes dues invalidants. Qui no ha sentit això davant un cap o un/a company/a tòxic/a? Així, molts treballadors potser tornarien a l’oficina si no fos perquè quan ho facin hauran de tornar a patir de nou les conseqüències de treballar amb ells.

Amb l’arribada del lockdown vam haver de tancar-nos i treballar des de casa. De sobte, alguns ja no havien de suportar per més temps als seus caps o companys/es tòxics/tòxiques. La pandèmia va ser per ells com a aigua de maig. Però ara cal tornar a l’oficina i alguns estan decidits a deixar els seus llocs de treball si cal tornar (ja sabem d’alguns/es).

I és que, per alguna cosa serà que, a la fi de juny de 2019, casualment tan sols uns mesos abans que esclatés la pandèmia, l’OMS va anunciar que el burnout, una d’entre tantes coses que ens causen aquesta tipologia de caps i companys/es, es reconeixeria com a malaltia professional.

I tu, hi vols tornar?

Pin It on Pinterest

Comparteix
X