De quan parlàvem cara a cara

L’1 de gener del 2006 va entrar en vigor a Espanya la llei antitabac que prohibia fumar a centres de treball i en una altra mena de llocs que fins avui estava permès. Recordo que em va encantar la mesura. Estava bastant cansada de tenir reunions on les persones fumaven molt en una sala de pocs metres quadrats, amb cap mena de ventilació i on les burilles s’acumulaven l’una després de l’altra.

Després, en canvi, va començar a succeir un fenomen curiós. Les persones que fumaven baixen una, dues o tres vegades a fumar a la planta 0 de l’edifici. Allà, en aquest entorn informal, sense ordinadors, sense llibretes, sense temes preestablerts, sense convocatòries ni jerarquies… entre calada i calada, curiosament conversaven. Sí, però no únicament tenien converses banals, que també, sinó que conversaven sobre qüestions de treball. I sabeu que era el millor? Que allà es resolien algunes coses, s’arribava a més d’un acord i fins i tot es tenien noves idees. Així era, es desembussaven temes que a vegades en una reunió formal o en un fil de correus electrònics, s’allargaven en el temps sense trobar cap solució.

En aquest moment, vaig estar a punt de fer-me fumadora per a ser del clan i pertànyer a aquest grup privilegiat que conversava cara a cara en un entorn informal. És bromaaaa, mai vaig pensar fer-me fumadora, però el que encara no entenc és per què mai vaig baixar encara que fos a prendre un cafè 🙂

La socialització presencial

La veritat és que la socialització presencial en l’entorn laboral és essencial, ja que és la base de molts dels processos claus que han de donar-se en una organització. Em refereixo, per exemple, a processos com l’acolliment dels nous professionals, o a la capacitació del treball que les persones han de realitzar, i fins i tot al procés de desenvolupament professional d’una persona al llarg del seu cicle de vida en una organització. A més, la socialització no sols afavoreix a les persones de manera individual, sinó que afavoreix la cohesió i el treball en equip.

Els equips que conreen bones relacions professionals, un bon ambient, una interacció rica i constant, etc. són els equips que possiblement estaran més preparats per junts poder resoldre millor els reptes, per innovar i per construir un futur millor.

De fet, la socialització també serveix per arribar a sentir-se “a gust” en un lloc, per alimentar el sentiment de pertinença i la motivació per remar cap a un mateix propòsit. I per què no, la socialització serveix per passar-ho bé també!

De la presencialitat a una socialització híbrida

Més enllà de tot això, el que no podem és negar l’evidència. La socialització virtual ha vingut per a quedar-se i en molts casos crec que la virtualitat resol molt bé l’eficiència d’aquesta, que no és el mateix que resoldre la seva efectivitat al 100%. Potser el que succeeix llavors és que hem d’entendre que la socialització híbrida serà a partir d’ara la nostra nova realitat. Podrem començar a conèixer-nos en un entorn presencial o virtual, però després el procés de socialització es desenvoluparà en tots dos entorns. Entrarà i sortirà, es complementarà. De fet, ja està sent així, al més pur estil líquid de Bauman. Només cal mirar per l’espiell de qualsevol empresa, de qualsevol centre de formació, o fins i tot, de qualsevol família, per a observar com creen i desenvolupen les seves relacions personals i professionals.

I tot això per a què? Per a compartir amb vosatr@s que crec de veritat que, encara que avui dia la tecnologia ens permet en moltes professions arribar a treballar totalment en remot, també necessitem la presencialitat. Baixar a fumar (o no) a la planta 0, recuperar les trobades d’ascensor, les converses de passadís i deixar-nos les monedes per treure el cafè.

En definitiva, necessitem recuperar els espais informals de relació que ens regala la presencialitat.

Clar que costa, perquè portem molt temps amb hàbits de baix desplaçament i d’una socialització limitada. Però fem festes dels retrobaments i tornem a agafar-li el gustillo a la presencialitat que ens ajudarà, segur, a recuperar-nos junts/es de tot el que hem viscut.

Pin It on Pinterest

Comparteix
X