Farà ja uns 5 anys vaig llegir la Teoria U d’Otto Scharmer: Liderar des del futur a mesura que creix. Scharmer és un professor de Massachusetts Institute of Technology i cofundador del Presencing Institute. El seu llibre és d’aquells que has de llegir amb un llapis a la mà. El seu llibre és d’aquests que has de llegir amb llapis en mà. Quan un llibre m’atrapa no tinc una altra a assenyalar, marcar i escriure en els seus marges. Scharmer ha investigat sobre com les persones, les organitzacions i les societats desenvolupen els processos d’innovació i transformació més profunds. I és d’aquests estudis d’on ha sorgit la seva Teoria U. No és una teoria tan democratitzada i utilitzada com podria ser el Design Thinking, per exemple, però no per això és menys important.

La COVID, un fet transcendent i col·lectiu

Ja fa uns mesos que penso a tornar-lo a llegir, ja que és un d’aquells llibres que ens poden ajudar a sortir-nos d’aquesta millor del que hi vam entrar. El fet és que vivim la nostra vida com una cosa contínua i és en aquest punt on Scharmer ens fa la primera aportació interessant. Ens parla de la importància d’analitzar els fets transcendents de les nostres vides, ja que són grans oportunitats per diferenciar el passat d’un futur vist sempre com una oportunitat. Un futur que, segon Scharmer, hauríem d’afrontar-lo deixant enrere tot el que ja havíem après anteriorment i posant la intenció en aprendre de les noves coses que sorgeixen amb el temps. El fet és que la COVID ens ha portat un d’aquests fets transcendents (una oportunitat) de forma col·lectiva. I a partir d’aquí tenim opcions envers el que succeeix.

  1. Anar per aquesta època negant que existeix.
  2. Passar per ella esperant que torni l’època d’abans.
  3. Transitar per ella de forma conscient.

Justament un dels pilars de la Teoria U és el concepte de Presenciar. És un híbrid de la paraula presenciar i aturar. La capacitat de presenciar, permet a les persones i grups elevar el seu estat d’atenció. I així trencar amb antics patrons, canviar el lloc intern des d’on afrontar els reptes i poder arribar a tenir nous punts de vista o perspectives que ens permeten crear nous futurs.

I aleshores em pregunto, podria ser que el gran obstacle per la innovació siguem nosaltres mateixos?

Les etapes de la Teoria U

La Teoria U com una bona metodologia o marc d’acció, té una sèrie d’etapes per les quals els equips han d’anar passant: la co-iniciació(reunir a totes les parts interessades en un problema i crear una consciència d’inici de projecte); la co-percepció (empatitzar per posar-se a la pell dels usuaris i arribar a percebre el problema així com ells i elles el viuen); la creació (crear sentit i co-inspirar-se, reunint els descobriments i analitzar-los junts per decidir on estan els bloquejos i les grans palanques); el procés de prototipar (experimentant en els cicles curts per obtenir feedback i desenvolupar cada vegada més idees i la coevolució (que permet escalar les idees).

Un nivell més alt de consciència

La Teoria U et permet avançar sempre i portar un equip al nivell més alt de consciència i percepció d’un problema. D’alguna manera és el que succeeix en un procés d’innovació amb Design Thinking, ja que per molt interès posis inclús a les parts inicials del procés, mai pots tornar a la casella de sortida de la mateixa manera. Ja per sempre totes les persones de l’equip, quan iterem, partim d’un nivell superior de consciència i coneixement del repte, de les necessitats de les persones, dels obstacles i de les palanques on haurem de recolzar-nos per a crear una cosa nova.

De fet, podria dir que sempre ho he viscut d’aquesta manera en tots els processos d’innovació que hem compartit amb els nostres clients a Monday Happy Monday Justament crec que és un dels valors afegits més potents que desenvolupa l’equip d’un procés d’innovació col·laboratiu: Elevar la consciència col·lectiva respecte a un tema. L’equip implicat aconsegueix desenvolupar una nova mirada que genera molts més beneficis colaterals que van més enllà que els mateixos resultats buscats i tangibles que a priori surten del procés de disseny.

I tu, has pensat com vols transitar per aquesta època?

Si la teva resposta és transitar-la de manera conscient per sortir d’aquesta millor de com vam entrar, aleshores has d’utilitzar els 3 instruments que segons Otto Scharmer et poden ajudar:

  1. La curiositat (o ment oberta a la Teoria U)
  2. La compassió (a cor obert a la Teoria U)
  3. El coratge (o voluntat oberta a la Teoria U)

Si la teva resposta és negar el que succeeix, aleshores no podràs posar en marxa aquests instruments i viuràs en el dubte (ment tancada), en l’odi (cor tancat) i en la por (voluntat tancada)

Què esculls? Jo ho tinc clar. Vull seguir liderant el meu futur i aprenent d’ell a mesura que emergeix. Ja són moltes les vegades que he començat un camí i el que ha sortit d’aquest mai no l’hauria pogut imaginar.

Pin It on Pinterest

Comparteix
X