No som vidents, però ja fa uns anys que els investigadors de tendències, o coolhunters, s’estan encarregant de capturar, documentar, interpretar i transmetre informació que ens ajuda a imaginar com serà el futur més proper.

És curiós veure com ens agrada pensar en el futur. Els participants d’una investigació de L’Universitat DePaul, a Chicago, van haver de respondre quanta estona passaven al dia en pensar en el demà, en l’avui o en l’ahir. De fer, el 38% del temps el passaven enfocant-se en el futur. La majoria de les decisions les prenien en funció del que cada un projectava per si mateixos, amb o sense alguna quota de realitat.

Que el futur n’importi més que el present on és casualitat. Amb l’evolució del ésser humà, el nostre cervell ha augmentat i l’escorça prefrontal, on podríem dir que es valora el nostre pensament sobre el futur, més que a qualsevol àrea del cervell.

Fantasiar sobre el futur ens resulta molt útil perquè ens permet avançar-nos mentalment a les seves conseqüències i l’anticipació ens provoca plaer. Com bé ho sabia el personatge de la guineu en el Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, quan li exigia al petit aviador que li digués una hora exacta a la qual aniria a veure’l. I li explicava el perquè:

“Si em dius que arribaràs a les quatre, jo estaré esperant des de les dues, ansiós per la teva arribada. I aquesta espera em produirà felicitat.”

L’entorn en el qual vivim caracteritzat pel VUCA, els game changers, els cignes negres, els rinoceronts grisos, les noves economies emergents o el creixement exponencial de la tecnologia, fan que l’avui, més que mai, estiguem constantment enfocats en pensar en el futur.

Si hibridéssim el concepte del futur amb un dels aspectes més importants pel ser humà, el treball, sorgeix un dels objectes d’estudi més apassionants dels nostres dies: el futur del treball.

El món del treball està experimentant un important procés de canvi. Per aquest motiu, el director general de l’OIT, Guy Ryder, ja fa temps va llançar “La iniciativa sobre el futur del treball” creant una unitat específica sobre aquest.

En aquest àmbit, tal com ja proposava el fundador del Fòrum de Davos, Klaus Schwab, estem entrant en una nova revolució industrial (la quarta, després de les originades per la màquina de vapor, l’electricitat i la computerització). Els principals motors de canvi en aquesta nova era són:

➡️ Intel·ligència artificial i la hiperconnectivitat

➡️ L’aparició de les classes mitjanes en diversos països asiàtics

➡️ L’enfrontament de molts països occidentals a l’envelliment de la població i al seu sosteniment, la qual cosa es tradueix en el creixement de determinats segments de treballadors de serveis assistencials i sanitaris.

➡️ La flexibilitat en el treball

➡️ El treball per projectes i les relacions líquides.

La pèrdua d’ocupacions és un altre canvi de mantra dels apocalíptics. Carl Benedikt Frey, investigador en la Universitat d’Oxford, afirma que el 47% de les ocupacions corre el risc de desaparèixer. No obstant això, Manish Sharma, chief operating officer de Accenture Operations afirma que

“L’automatització dels processos proporcionarà una vida millor per les persones”

L’economista José Moises Martín Carretero, autor de “Espanya 2030: governar el futur” (Planeta, 2016), incideix en la mateixa idea que Sharma.

“El progrés tecnològic ha desplaçat treballadors, però ha creat molts més llocs de treball” (…) “A curt termini pot haver-hi reduccions, però a llarg termini la creació d’ocupació és inqüestionable”.

Així doncs, podem considerar que els principals eixos del canvi en món del treball són:

▶️ Els fluxos migratoris i la demografia en expansió.

▶️ Els canvis tecnològics (amb la transformació digital les coses ja no succeeixen sota els nostres peus, sinó sobre el nostre cap).

▶️ Els canvis climàtics i mediambientals.

Algunes respostes per fer front a aquests canvis són:

☑️ Crear organitzacions globals on la diversitat sigui present no només entre els treballadors, sinó també entre socis, proveïdors i clients.

☑️ Construir estructures organitzatives basades en models de heterarquia, també dita retorquia o holocracia, en les quals el poder no resideix en una persona o grup de persones concret, sinó que tots els components de l’organització són independents, canviant-se el concepte d’ordenar pel d’influir: ningú és amo, tots poden influenciar en el que vulguin i hi ha llibertat de pensament. Es tracta d’una estructura que respon al nou paper més participatiu i democràtic que els ciutadans juguen dins la societat.

☑️ Desenvolupar comportaments organitzacionals més flexibles per a respondre ràpidament als canvis.

☑️ Instaurar una visió compartida genera ambients d’obertura i confiança entre els individus i els grups de treball, de manera que s’incrementen les possibilitats de solució creativa de problemes.

☑️ Generar aprenentatge, amb la finalitat de formar i desenvolupar capacitats que permetin a les organitzacions capitalitzar el coneixement que aquestes mateixes generen.

☑️ Instaurar consciència mediambiental.

Un altre tema central del futur del treball i que mereix un esment a part és el lideratge. En paraules del mateix Klaus Schwab, en un món en el qual governen la incertesa i els canvis, els líders han de fer gala d’un “lideratge sensible i responsable”.

Schwab afirma que ser líder significa assumir responsabilitats, i això requereix dues virtuts: sensibilitat i empatia. Ambdues estan representades, per al president del Fòrum, per dos objectes com són la brúixola i el radar. Sense un radar, els líders no poden respondre, i mancant una brúixola, no poden exercir el lideratge de manera responsable.

Moltes empreses saben que el món que les envolta està canviant i tracten d’adaptar-se, però moltes altres continuen com si res. Aquelles que no abordin els canvis necessaris corren el risc de perdre no sols clients, sinó també als seus empleats.

Pin It on Pinterest

Comparteix
X