Fa molts mesos que no escric cap article i he de confessar que és un exercici necessari. Fer-ho, et fa posar en marxa la recerca d’informació, el fet de pensar i reflexionar, triar i decidir sobre què vols escriure.

Fa una setmana vaig tenir el privilegi d’assistir a una conferència d’en Jordi Vergés, de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat, em vaig inspirar novament (gràcies Jordi pel teu coneixement i saber!). 

Doncs heus ací un article que podríem dir que el titular, per no deixar a ningú indiferent, podria ser:

què vols ser, educat o inútil?

Segur que heu llegit, o si més no n’heu sentit parlar, de Yuval Noah Harari i del seu llibre Homo Deus, que parla del futur. Ell opina, entre moltes altres coses, que qui no es formi, qui no entri en la formació permanent i constant serà un inútil (en el sentit que no tindrà recorregut professional).

Més enllà d’aquesta opinió, que pot merèixer molts matisos, em vull centrar en el següent. A l’època dels anys 80, 90 les persones es preparaven per estudiar, treballar i jubilar-se. Era un cicle de vida lineal, primer una cosa, després l’altra i finalment la última.

Des de fa uns anys aquesta manera d’entendre el cicle vital no tan sols ha canviat sinó que ha esdevingut obsolet. Ara comencem formant-nos, sí. Però seguim formant-nos i treballem. I canviem de feina, i ens tornem a formar i tornem a treballar. I ens reinventem i ens formem de nou. I qui sap de quina manera ens jubilarem (un altre tema que no és objecte d’aquest article).

Albert Cañigueral, ens hi fa pensar en El trabajo ya no es lo que era: Nuevas formas de trabajar, otras maneras de vivir.

Què vull dir amb això? Que la importància de formar-se és cabdal però no ens podem quedar aquí.

Hem d’anar més enllà i hem de saber  adaptar l’oferta formativa en funció de les demandes d’ocupació futures.

I qui ens pot ajudar molt en tot això és la intel·ligència artificial i la capacitat que tinguem d’anàlisi prospectiva.

Per tant, el govern, hi té un paper rellevant, ha de tenir el coneixement de la tendència de les futures professions i en funció d’això ha de planificar l’oferta de formació. Sinó ho fa abocarà a la precarietat laboral les persones que s’hauran format en una cosa que no té sortides.

Hi ha un estudi del 2018 ( L’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya coordinat per Joan Miquel Hernández Gascónet ) que pronostica que moltes de les professions actuals són susceptibles de ser automatitzades, per tant, desapareixeran moltes professions que fins ara havien estat ocupades per persones.

Com deia, el govern hi té un paper rellevant però també el sector educatiu i tots aquells que ens dediquem a acompanyar persones sigui des de l’àmbit que sigui.

Per això, poso sobre la taula un altre element imprescindible: l’Orientació!

I permeteu-me que escombri cap a casa. La Pedagogia hi té un paper clau i fonamental. Cal apostar clarament per l’orientació als joves perquè esdevinguin lliures per decidir què més els convé conjugant habilitats (personals) i necessitats (comunes).

Entre dues opcions la gent sempre opta per la més fàcil, no la que més beneficia. Per tant, orientem-los i acompanyem-los perquè decideixin millor (us recomano llegir l’article de Maite Moreno sobre https://www.mondayhappymonday.com/como-empujar-tu-creatividad-con-los-nudges/.

Pedagog@s, empreses d’innovació, consultores que acompanyeu persones. Ara és el moment. Cal fer més prospectiva que mai per entendre i mirar si podem influir en el futur. Només depèn de la nostra actitud i preparació.

Som-hi!

Pin It on Pinterest

Comparteix
X