La filla de l’inventor Edwin Land estava impacient per veure una foto que el seu pare li acabava de fer. Quan ell li va explicar que el rodet s’havia de revelar, ella va preguntar en veu alta: “Per què hem d’esperar?” La curiositat de la nena va servir d’inspiració a Land per a crear la que després es coneixeria sota el nom de Polaroid.

Serveixi aquest post d’homenatge a totes a totes les persones curioses del món perquè sens dubte serà la curiositat una de les #competències més desitjades del segle XXI.

Malgrat que la curiositat no ha estat especialment malament vista, al marge del seu extrem anomenat tafanerai, poc s’ha parlat sobre ella i molt menys en l’àmbit laboral on evitàvem fer preguntes per no semblar incompetents, indecisos o poc intel·ligents.

Però en un entorn tan inestable com imprevisible, sentir curiositat en lloc de por es converteix en un avantatge competitiu per a qui la posseeix. Quan acceptem que el nostre propi coneixement és finit (humilitat intel·lectual), som més propensos a veure que el món està sempre canviant i que el futur serà diferent del present. No és doncs d’estranyar que el Fòrum Econòmic Mundial de Davos assenyali també la curiositat com una de les qualitats més importants en el mercat laboral del segle XXI.

Entendre per què som curiosos és pregunta obligada en aquest post. Les raons poden ser diverses. Hi ha qui té una especial sensibilitat a la falta de #coneixement i emplenar aquest buit li provoca una gran satisfacció i n’hi ha que són addictes a l’ansietat que porta associada la novetat.

La curiositat està íntimament relacionada amb altres qualitats. En primer lloc, segons un article de Peter Bregman a l’Harvard Business Review, la curiositat és requisit fonamental per a la #empatia perquè “Abans de demostrar la meva comprensió de la situació de l’altre, cal desenvolupar-la. Haig de fer preguntes i escoltar per a entendre i aprendre”.

La curiositat també s’entén bé amb la #creativitat. Les persones creatives són, sens dubte, curioses. La curiositat és ingredient imprescindible en qualsevol procés creatiu.

I, finalment, la correlació positiva entre curiositat i #productivitat, observant-se que la primera millora significativament el rendiment de les persones que treballen. Però així com la curiositat ens porta a altres qualitats, també existeixen barreres que la bloquegen. L’any 1908, Ford va crear el Model T de cotxe. La demanda del mateix va créixer tant que en 1921 la companyia produïa el 56% de tots els automòbils dels Estats Units, però a la fi de la dècada de 1920, quan va millorar l’economia dels EUA, els consumidors van començar a buscar una major varietat en els cotxes. Mentre Ford es va mantenir obcecat a millorar el Model T, General Motors va començar a produir una sèrie de models diferents i aviat es van fer amb la major part del mercat. A causa del seu enfocament únic en l’eficiència, Ford va deixar d’experimentar i innovar i es va quedar enrere. L’eficiència pot suposar doncs una barrera important per a la curiositat.

Com ser una empresa #curiosity-friendly?

Estic arribant al final del post, però no l’acabaré sense que abans t’emportis una llista dels ingredients bàsics per a ser una empresa #curiosity-friendly:

  1. La curiositat es pot contractar, així que contracta-la
  2. Assegura’t que els teus líders donin exemple
  3. Centra’t en l’aprenentatge, en lloc dels resultats per a tenir millors resultats
  4. Afavoreix que els teus empleats que explorin i ampliïn els seus interessos més enllà de les 4 parets de l’empresa
  5. Provoca dies de Why? What if? o How might we?

T’atreveixes? A nosaltres ens encantaria ajudar-te a fer el salt!

Pin It on Pinterest

Comparteix
X